Esmenes presentades per Solidaris per la Regenreració

(Esmena nº 1)

Art 3: (…)

La readmissió d’antics adherits que haguessin estat expulsats de SI, necessitarà l’acord favorable de l’Executiva Nacional per majoria absoluta. Aquest acord haurà de ser ratificat pel Consell Nacional per majoria absoluta. Si el consell Nacional te una postura contrària al de la executiva nacional, prevaldrà el consell nacional, ja que és l'organ representatiu  màxim de la sobirania del partit.

(Esmena nº 2)

Art. 4

c) Elegir els candidats i les candidates de SI, i ser elegit, en els processos de primàries que SI organitzarà per determinar l’ordre en el que es presentaran els seus candidats i candidates en les eleccions en les que SI es presenti a través de candidatures pròpies, de coalicions o confederacions.

(Esmena nº 3)

Art. 5

f) No militar ni estar adherit a d’altres formacions polítiques distintes de SI, (fora dels casos admesos pel Consell Nacional).

(Esmena nº4)

j) Mantenir correcció i respecte entre els militants, independentment de càrrec que ocupin, Posant els caoso davant el Consell Nacional si s'escau i ho demanen algun dels consellers Nacionals.

(Esmena nº 5) (Esmena nº 6)

Article 7:

Els referèndums interns són els processos de decisió, en els que hi poden  participar i votar el conjunt dels adherits d’un àmbit territorial local, comarcal, regional o nacional al llarg d’una jornada o jornades de votació. Aquest procès ha de ser aprovat pel Consell Nacional on es decidirà quin mètode es el més adient per les votacions. Hi podrà haver diferents punts de votació. El debat intern en els referèndums serà no presencial i es farà els dies previs al dia o dies de votació a través dels mitjans electrònics  que habiliti l’organització  o a través de votacions comarcals presencials.

(Esmena nº 7)

Art.20.1. El Congrés Regional

El Congrés Regional es celebrarà almenys una vegada cada dos anys de manera ordinària i també quan sigui convocat pel Coordinador Regional, per decisió majoritària de l’Executiva Regional o a petició per escrit d’almenys una tercera part dels adherits de la Regional. Els Congressos Regionals seran convocats almenys amb quinze dies d’antelació.

(Esmena nº 8) Divisió de la Secretaria Nacional d’Organització i Finances

(Esmena nº 9) Creació de la Secretaria Nacional d’Imatge i Comunicació

Article 24. Elecció de l’Executiva Nacional i fixació de la línia política 

Correspon al Congrés Nacional la fixació de la línia política de SI i l’elecció dels següents càrrecs de responsabilitat de l’Executiva Nacional: 

- Presidència 

- Secretaria General 

- Secretaria Nacional d’Organització

- Secretaria Nacional de Finances 

- Secretaria Nacional de Política Institucional 

- Secretaria Nacional d’Acció Municipal 

- Secretaria Nacional d’Estudis i Programes 

- Secretaria Nacional de Formació i Atenció als Adherits i Simpatitzants

- Secretaria Nacional de Polítiques Sectorials 

- Secretaria Nacional de Moviments Ciutadans i relacions Internacionals

- Secretaria Nacional de imatge i comunicació

(Esmena nº 10)

Serà elegida la persona que obtingui més vots per a cadascun dels càrrecs. En cas d’empat serà escollida la persona que hagi presentat primer la candidatura, es repetirà la votació per fe un desempat simple d'un vot.

(Esmena nº 7)

Article 25. Convocatòria del Congrés Nacional

El Congrés Nacional se celebrarà cada dos anys de manera ordinària. El Congrés Nacional ha de ser convocat pel Consell Nacional a proposta de l’Executiva Nacional. La convocatòria del Congrés Nacional, amb la proposta de l'ordre del dia, serà tramesa per correu electrònic a tots els adherits amb una antelació mínima de quinze dies. Els documents congressuals es trametran a tots els adherits amb una antelació mínima de quinze dies.

L'ordre del dia ha d'incloure com a mínim l’elecció de la Mesa del Congrés, el debat i la votació de l'informe de gestió de la Presidència i de la Secretaria General sortint; el debat i votació de l'informe sobre la gestió econòmica i 40 patrimonial del Partit; el debat i votació del document d'estratègia política o programàtic que orienti l'activitat de SI en els dos anys següents, així com la renovació dels càrrecs de responsabilitat de l’Executiva Nacional. L’ordre del dia pot també incloure altres temes que l’Executiva Nacional o el Consell Nacional

considerin oportuns.

(Esmena nº 7)

Article 28. Assemblea Nacional

En els anys que no tingui lloc el Congrés Nacional, es convocarà, en l’interval de dos anys que separa els Congressos Nacionals, com a mínim una Assemblea Nacional per debatre aspectes monogràfics en relació amb la línia i estratègia política de SI. També es convocarà una Assemblea Nacional per aprovar els manifestos o programes electorals amb els que SI es presentarà a les eleccions.

Article 30. Composició del Consell Nacional

El Consell Nacional està constituït per:

(Esmena nº 7)

c) (...)

L’elecció dels Consellers Nacionals territorials es farà en el termini de tres mesos posterior a la celebració del Congrés Nacional ordinari que es celebra cada dos anys.

(Esmena nº 11)

Article 39. Funcions de la Presidència

La Presidència té la màxima representació política i institucional de SI i la responsabilitat de dirigir SI. Així mateix, la Presidència exercirà de portaveu ordinari del partit i serà responsable de les relacions polítiques nacionals i internacionals.

En cas de que representants de SI formin part d’un grup o subgrup parlamentari, ja sigui propi o mixt, el President serà el portaveu parlamentari del grup o subgrup, ja que és el màxim representant del partit i en el seu defecte el càrrec següent en l’ executiva.

El President té la representació judicial i extrajudicial en tota classe d'actes i contractes per a la realització dels acords de l’Executiva Nacional, sens perjudici d'altres apoderaments que pugui atorgar

La Presidència estarà obligada a retre comptes de la seva gestió al Consell Nacional i a formular-li les proposicions que consideri oportunes a fi que, una vegada discutides, es prenguin els acords pertinents.

(Esmena nº 12)

Article 40. Funcions de la Secretaria General

La Secretaria General té la responsabilitat de dirigir SI i de custodiar tota la documentació referent al partit i als seus adherits. La Secretaria General exerceix les funcions executives del Partit, dins les línies marcades pel Congrés Nacional, el Consell Nacional,  l’Executiva Nacional i la Presidència. La Secretaria General també exercirà de

portaveu ordinari del partit i serà responsable de les relacions polítiques nacionals i internacionals.

La Secretaria General és responsable de la gestió de SI, i té la responsabilitat d’elaborar i supervisar el pressupost anual i la gestió patrimonial del Partit.

Per exercir aquestes funcions disposa de la capacitat de demanar crèdits i préstecs, d’obrir comptes i dipòsits en entitats financeres i de realitzar operacions de compravenda. A tal fi podrà proposar qualsevol fórmula orgànica per delegarsota la seva supervisió part de les seves funcions a membres de l’Executiva Nacional. L’exercici d’aquestes funcions necessita la prèvia autorització de l’Executiva Nacional.

La Secretaria general té la representació judicial i extrajudicial en tota classe d'actes i contractes per a la realització dels acords de l’Executiva Nacional, sens perjudici d'altres apoderaments que pugui atorgar.

(Esmena nº 8)

42.1.a) Secretaria Nacional d’Organització i Finances

Correspon al Secretari o la Secretària d'Organització i Finances les funcions d'organització territorial i l'articulació de les relacions entre els òrgans locals, comarcals i regionals de SI. Exercirà les funcions d’organització, implantació i expansió de Solidaritat per la Independència, portarà el control dels adherits 15

(altes, baixes, modificacions de dades, etc.), i s’encarregarà de la mobilització dels adherits en actes concrets i en les campanyes electorals i d’altres. També s’encarregarà de la gestió de pagaments, comptabilitat i administració de les quotes dels adherits, i de la cerca de seus locals i de vies de finançament per a Solidaritat per la Independència. 20

(Esmena  nº 8)

42.1.b) Secretaria Nacional de Finances

Correspon al Secretari o la Secretària de Finances les funcions de la gestió de pagaments, comptabilitat i administració de les quotes dels adherits, i de la cerca de seus locals i de vies de finançament per a

Solidaritat per la Independència.

També ha d'exercir aquelles altres que puguin ésser-li delegades pel Secretari o la Secretària General.

(Esmena nº 9)

Art. 42.8 Secretaria Nacional d’imatge i comunicació.

Que coordinará  la politica comunicativa de SI, tant en l’aspecte d’aparició en els diferents mitjans de comunicació, com en la promoció a través de les diferentes xarxes socials, promovent la interrelació de SI amb els seus adherits i també amb els ciutadans.

S’encarregarà també de crear i unificarels diferents criteris d’imatge.

(Esmena nº 13)

Disposicions transitòries

Segona. Convocatòria de Congressos Territorials

Mentre no estiguin constituïdes les Coordinadores Locals, els congressos locals

els convocarà el Coordinador Comarcal de l’àmbit territorial corresponent.

Mentre no estiguin constituïdes les Coordinadores Comarcals, els congressos comarcals els convocarà el Coordinador Regional de l’àmbit territorial corresponent o la Comissió Organitzadora Nacional.

Mentre no estiguin constituïdes les Coordinadores Regionals, els congressos regionals els convocarà la Comissió Organitzadora Nacional.

En el temini de sis mesos desde l’entrada en vigor d’aquests Estatuts es triaran les Coodinadores Regionals, Comarcals i Locals d’acord als reglaments aprovats a l’efecte pels organs legítimament constituits. En referència a les Coordinadores ja constituides, continuaran en les seves funcions fins aquella data.

Alguns homes bons. Toni Strubell

Rebo la trucada a primera hora del matí, cap a les 10, és en Toni Strubell.
- Robert avui vindré i m'agradaria que dinéssim junts, què et sembla? Et confirmaré l'hora a la que surto i quedem.

Un hora més tard hem torna a trucar i hem diu que surt cap a les 11 i que potser que seria millor quedar per fer un cafè, ja que arribarà a Golmés - Mollerussa cap a les 3.

Dino i hem poso a fer una migdiada. Cap a les 3 rebo un missatge que hem diu que quedem al Restaurant Mesgol de Golmés.

En arribar en Toni ja havia acabat de dinar i m'esperava mentre demanava una ampolla d'aigua pel seu gos petit i assedegat. Ens fonem en una forta abraçada com sempre ho hem fet, des de el dia que ens varem conèixer al Kaserio Etxebarri ja fa més de 4 anys. He demano un cafè sense sucre i curt, un piccolo, i comencem a parlar sobre diverses coses i entre elels sobre el panorama actual.

L'hi explico que estic posat en tot alló que te olor a unitat i que estic treballant de forma incansable perquè així sigui. Molts viatges a Barcelona i moltes hores que esgarrapo a la meva família amb molta tristesa ja que feia poc que havia nascut l'Àstrid.

Què en penses d'en Carretero i Rcat?
L'hi explico que va començar bé i que la cosa ha anat agafant cada cop més un caire sectari que realment tenen els dies contats si no hi uns canvis reals i estructurals, però que son tant necessàries com els demés en una hipotètica gran coalició. Hem vaig allargar una mica més però no cal explicar-ho tot.

Com veus en Laporta?
Bé, el veig un home necessari, intel.ligent, proper amable, en aquell moment encara una mica verd, però que s'ha anat posant al dia molt depresa i amb moltes ganes.
L'hi vaig explicar una mica el que preteníem des de SI (Suma Independència) i que creiem que en Laporta hi tenia que jugar un paper fonamental i que en Carretero tenia que ser-hi però darrere d'en Laporta.
Tot seguit escenifico verbalment la conversa al despatx del Laporta el 23 de juny, on hi varem parlar de molts temes i que jo vaig proposar algunes persones que creia que tenien molt a dir el moment en el que ens trobàvem i que podien i tenien molt que fer pel nostre alliberament nacional. Vaig proposar dues persones que creia que hi tenien que ser per necessitat, l'Isabel-Calra Simó i en Toni Strubell, dos persones no polititzades, sense estigmes i amb una trajectòria incontestable dins l'independentisme. Unes persones bones i amb molt bon cor a nivell personal, com a nivell nacional.
Llavors l'hi explico al Toni que veia amb moltes possibilitats al Joan, i que tenia moltes avantatges, malgrat que segurament intentarien embrutar la seva imatge al alguna que altra calumnia, cosa que ha passat,  que estava segur que si ell encapçalava una candidatura unitària seria el revulsiu que necessitaríem per aconseguir la nostra fita. El vaig encoratjar a parlar amb ell i que l'escoltés sense prejudicis i que si ho creia convenien, que l'hi donés tot el suport que necessités.

Avui en Toni Strubell és candidat per SI (Solidaritat Catalana per la Independència) per les comarques de Girona. No se si aquella conversa va tenir massa a veure amb tot plegat, però se que a les comarques gironines tenen el millor candidat, la millor persona que els pot representar sense que tinguin cap dubte que ho farà amb tota la seva ànima i tot el seu cor català. Si jo visqués a les vostres terres el votaria amb els ulls clucs.

Sort amic Toni!!

Novament una forta Abraçada.
Podeu veure el moment de la desplegada de la pancarta al min. 33:55 del següent enllaç.

Càlculs aritmètics. Qui volia matar l'esperit del 10 de juliol?

Estava recordant l'altre dia, mentre escrivia l'article anterior, el dia que es va presentar la "Coalició per la Independència - SÍ" les paraules que vaig dir al finalitzar la presentació. Varen ser les mateixes que l'hi vaig dir al Sr.. Oriol Domènec mentre érem al vestíbul del Hotel Majestic el dia 10 de Juliol per la tarda.

Estaven els "savis" del manifest 12 Abril asseguts al vestíbul del Hotel Majestic esperant el moment per sortir a la capçalera de la pancarta de la PDD, vaig entrar a saludar-los i a petar la xerradeta, ja que a fora feia una calor infernal. Eren en unes butaques blanques que hi ha al interior del vestíbul, abans d'arribar al bar i a les sala "Habanos". Després de saludar-los a tots recordo que vaig estar parlant amb en Josep Mª Minguell, coordinador del "manifest 12 abril" i que varem tenir unes paraules sobre diverses coses, sobre la calor, sobre gent que hi havia dinant al restaurant, sobre si vindrien a saludar o no ho farien, coses sense més importància.

Sortia i entrava de l'hotel de tant en tant per mirar si encara hi havia els companys amb els que havia vingut i que no podien entrar, ja que els pals de les estelades eren massa alts per fer-los passar pe la porta i menys per la giratòria. En una de les vegades que vaig entrar varem començar conversa el Sr. Oriol Domenec, la seva senyora i jo. Parlàvem de la gent que hi havia i de la possibilitat més que provable d'unitat que hi havia en aquells moments. En una part de la conversa l'hi vaig dir el següent:

-Miri, jo l'hi faig una petita reflexió vostè hem diu el que l'hi sembla.

Si agafem tots els militants de tots els partits que hi ha a Catalunya, i quan dic tot vull dir tots, i voten una sola candidatura quants diputats creu que podrien obtenir?
Vaig esperar un parell de segons la seva resposta i l'hi vaig contestar:

- Cap ni un!!! (ja que com a molt i pot haver uns 60.000 militants entre tots els partits i dividit entre 4 circumscripcions, no dona ni per un diputat.

La segona pregunta que l'hi vaig fer va ser:

-Si agafem tots els militant i simpatitzants actius, els que treballen a les campanyes i s'hi deixen la pell, quants diputats treurien?

Vaig tornar a esperar el parell de segons de rigor i vaig contestar:

- Doncs miri, segurament en treurien 2 0 3 entre totes les circumscripcions, ja que com a molt serien 100.000 vots a dividir.

La tercera i última pregunta va ser una mica més llarga.

Quants diputats creu que trauríem si tota la gent que vol la independència votés una sola candidatura?; Entenent que no tota la gent que vol la independència son independentistes, ja que cada cop la independència és més una qüestió de supervivència, més que una qüestió politico-ideològica i que sectors impermeables a aquesta qüestió ara ho veuen com una sortida per una millora social i econòmica col·lectiva i personal.

Dos segons més tard vaig respondre:

- Majoria absoluta!!! Si comptem la gent que hi ha a fora al carrer, segur que superarem el milió, o si comptem a gent que van participar a les consultes, tenint en compte que l majoria de la població no va poder votar degut a la no organització de les consultes al seu municipi, entre elles Barcelona, que ja superen les 650.000 persones ens donaria una majoria absoluta. La majoria necessària per proclamar de forma unilateral la independència.

En Sr. Domènec hem va donar la ma i hem va dir:

-Que senzill que ho expliques i amb quines ganes que ho fas, segur que ho aconseguirem, -referint-se a la unitat.

Mesos abans ja havíem començat molts contactes molt bons i amb moltes ganes d'unitat per totes les parts, però...



Com he arribat fins a aquest punt?

Com pot ser que podent tenir la majoria absoluta, acabarem amb menys independentistes al parlament que fa 4 anys, malgrat que hi ha més opcions a les que votar?

Es mobilitzarà l'electorat decebut pe la manca d'entesa i unitat?

Novament la gent que fa política ha matat els anels de la població o del poble?

Les respostes les tindrem el 29 de Novembre, però jo m'aventuro a dir que tindrem força abstenció de gent que vol la independència, que treurem menys diputats que abans i que la lluita entre Rcat i SCI acabarà amb la desaparició del que no entri al parlament. Sobretot demano respecte a la nit electoral i que les frustracions que hi pugui haver dins les formacions independentistes, les utilitzin per fer autocrítica i no per escampar merda cap al del costat. He dit.


Visca Catalunya Lliure!!!

23 de juny

Els 23 de juny sol ser una data significativa pel poble català. No representa cap fita històrica ni res per l'estil, però si que representa una festa pagana que ha arribat fins als nostres dies amb molta força i representativitat. Aquest dia és el solstici d'estiu i és la nit més curta de l'any, una nit que molts catalans i catalanes sortim a fer la festa al carrer, amb les fogueres, sopars a la fresca, festes fins a la sortida del sol, nit d'amors fugaços i veure la sortida del sol a la platja.

Per mi aquest 23 de juny va ser molt important, potser el més important de la meva vida, ja que hi ha dos motius que fan que així ho consideri.
El primer motiu és el naixement de la meva filla Àstrid a la clínica Dexeus de Barcelona. Una nena bonica com cap altra, -que voleu que us digui, és la meva i sempre serà la més bonica i graciosa entre totes- , riallera i desperta, amb molta gana i dorm molt, cosa que ens va bé a tots els altres membres de la família.
El segon motiu va ser una trucada que vaig rebre poc abans d'entrar la Teresa la quiròfan per tenir la petita. encara recordo amb sorpresa quan hem va trucar l'Anna Arqué hi hem va dir que a les 7 teníem una reunió al despatx d'advocats del Joan Laporta. Ja sabia que aquella hora la nena seria la mon i que hi podria anar, però no sabíem encara quina seria l'hora el naixement.
Tot seguit vaig trucar a l'Enric Canela i l'hi vaig transmetre el que m'havia dit l'Anna, es va posar eufòric, ja que portàvem molt temps darrere d'aquesta reunió i que jo personalment havia intentat des de diferents canals durant molts mesos.
Finalment la nena va nàixer a 1/4 de cinc de la tarda, i al cap de 5 minuts hem va cridat la infermera per que la veiés. Novament vaig experimentar una sensació extranya, igualment que ja m'havia passat tres anys endarrere amb el naixement del meu fill Oleguer, una necessitat de protecció cap a una personeta amb total indefensió i necessitats totals que havíem se aixoplugar els pares amb l'ajut del germà "gran".
Tot el moment de joia va ser molt gran per tots els membres de la família que érem allí, però faltava la mare que la tenien a la planta de recuperació degut a la cesària que l'hi havien practicat.
A les 6 de la tarda finalment varem estar tots junts, ja que la Teresa l'havien portat a l'habitació. Vaig estar una estona amb elles dues i en nen, poca estona pel meu gust, però tenia un compromís al que tenia que assistir. Ho varen entendre.

A les 7 en punt vaig trobar-me a l'Enric a la Diagonal, al lloc indicat i varem trucar al intèrfon. Varem pujar al pis i ens va obrir la porta l'Anna. Varem pujar a un pis superior per una escala que els comunicava i allí ens va rebre en Joan.
Una encaixada de mans forta i segura, la ma seca i calenta. Hi havia una taula gran rectangular i altres persones que es van aixecar i ens van rebre.
Al seure'ns varem estar parlant de les necessitats del país, de les necessitats del poble català, de la necessitat que teníem de fer un pas més i decidit cap al alliberament nacional i el paper que inexorablement tenia que fer en Joan Laporta. Ens repetia que no ho tenia clar si el millor era presentar-se, nosaltres el volíem convèncer que que ell era l'home que tenia que encapçalar aquest procés i que aquest procés passaria per fase inevitable de la unitat.
No se si aquelles paraules el van fer canviar d'opinió, encara que espero que sí.
Després d'una hora i mitja de conversa, entre les quals hi havia la felicitació de tots els presents per la meva bona nova, en varem aixecar de la taula per marxar. Hi va haver un moment clau en tot això que hem va fer veure la enorme humanitat que te en Joan Laporta, va ser un petit comentari i un petit gest.
En Joan es dirigeix a tots els presents i mirant-me a mi diu: - Aquest si que és un autèntic Catalanista, ha nascut la seva filla fa escassament un parell d'hores i és aquí pel nostre país.-
Jo l'hi vaig respondre que jo era allí precisament per la meva filla, ja que l'única cosa que volia era que ella no tingués que fer el mateix que jo i que ja trobés un estat per la nostra terra.
Tot just vaig acabar de dir això i de forma espontània que hem va sorprendre molt, en Joan hem va fer una abraçada.

Realment no se si cap d'aquests gestos han fet que en Joan es presenti a les eleccions o potser sí, però el que tinc clar que estem davant d'una persona amb unes conviccions clares i que no abandonarà ni defallirà en la seva convicció d'aconseguir el que tants anel.lem, la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

No tinc el menor dubte que tenim una empresa molt gran davant nostre, però no hem de tenir por d'aconseguir aquesta fita, ja que només si la convicció i el coratge no ens abandona, el repte que encarem te una sol.lució a molt curt plaç.

Visca Catalunya Lliure.

La Pinça.

Estenc la roba després de la bogada, mitjons, calçotets, vestidets i pantalons dels meus fills Oleguer i Àstrid. Feina domèstica corrent i habitual, rutina inevitable i lligada a la cotidianietat. M'agrada, si m'agrada molt veure com creix la roba que estenc dels meus fills, de vestits de bebè a roba d'infants menuts. Hem fa adornar que el pas del temps no te aturador i que anem caminant cap a un futur incert i esperançador, almenys en el meu entorn familiar.

Cada cop que poso una peça de roba la fil per penjar-la hi poso una pinça o dos, segons el tamany de la peça i inevitablement hem recorda molt a les estratègies que segueixen algunes entitats polítiques, partits i grupets varis vers, amics, enemics i companys de viatges polítics.Recordo que aquest terme s'utilitza per fer que un tercer, amic o enemic, -encara que majoritàriament sol ser amic o company, estigui sotmès a una pressió per dues bandes que l'obligui o el desestabilitzi, segons interessi, a fer allò que els dos grups pinçants hagin acordat amb anterioritat.Potser no ho he explicat bé, o potser ho explicat massa complicat, però amb un petit exemple que he viscut ja en tindreu prou.

Us explico l'exemple.

Posem per cas que tenim una coalició, amb tres elements, dos son partits polítics i una... no sabria com definir-ho, Peró podríem dir que és una "entitat" no legalitzada al voltant d'una persona i prou. El primer dels partits, es presenta per primera vegada a unes eleccions, però ja s'ha presentat amb unes altres sigles a les municipals amb molts bons resultats per ser el primer cop que es presenten, es poden definir com un partit purament d'esquerres i assembleari. El segon son un partit amb escassa representativitat territorial, escindit d'un altre partit amb les mateixes característiques.

Bé el tercer, doncs ja ho he dit abans, no te entitat registrada ni res a nivell territorial, uns adherits a un manifest que no te res a veure amb l'actual "entitat".Aquest elements d'aquesta coalició es volen coaligar amb altres entitats, que no tenen representació parlamentaria i son de nova creació. Una ve d'un partit polític amb molta història, un partit polític dels més antics del panorama, encara que en hores baixes. Aquesta escissió es converteix en una associació i tenen innombrables problemes interns per diferents qüestions, entre elles les de faldilles, com en el bons vodevils.L'altre grup gran amb els que es poden coaligar son un moviment, que és com s'auto-anomenen, hi ha gent de tots els signes polítics i te un cap molt popular a tots els nivells. Aconsegueixen reunir un grup de persones conegudes al seu voltant. Aquests fan unes primàries, i si no hi participes amb igualtat de condicions, tanquen la porta a possibles pactes, ja que no entra dins l'ètica de regeneració democràtica que propugnen.

Retorno al principi. Els dos partits i el Sr. X només veuen una possibilitat de coaligar-se, ja que no han fet les primàries que els exigia el partit on hi ha el líder que agrada i molt al Sr. X. Es poden coaligar amb l'escissió del partit, que ara és una associació. Com cap d'esperar les negociacions no avancen i tenen certes dificultats. L'associació designa uns negociadors, que venen d'un partit de centre dreta de caire catalanista - autonomista, gent força preparada per aquestes feines. Cal aclarir que el Sr. X també pertanyia al partit dels dos negociadors de l'associació. Davant aquest escenari de no prosperar les negociacions, els negociadors toquen a cada entitat per separat fent-los veure lo "especials i necessaris" que son i que realment son la seva prioritat, els altres dos no tant com ells.El partit petit i el sr. X acaben sucumbint als cants de sirena i pacten amb aquests de l'associació, cosa que ja predeien, ja que realment no els interessava un partit petit amb escassa representació i el Sr. X, volien el partit amb territori i representació a les entitats locals i comarcals. Ràpidament el partit petit i el Sr.. X han de sortir a desmentir que hagin pactat amb ells, en tot cas ho han fet, però encara son a la coalició, encara que també son amb l'Associació,.... tal com diu el Mas del Polònia, "tot i que..." la poca credibilitat que podien tenir ha quedar esborrada pel bon efecte estratègic dels negociadors de l'Associació.

Aquí és on arriba l'efecte "pinça".

L'associació la te dos terceres parts de la coalició i volen forçar al partit realment desitjat a que es coaligui amb ells, ja que tenen algun element per posar a les llistes que podria fer que el vot de la pagesia es decantés cap a ells. Al partit desitjat no l'hi agraden aquestes jugades de política barruera, ja que son gent d'acció i compromesa amb els seus ideals. La jugada de la pinça no ha sortit del tot bé, ha fallat alguna cosa, doncs sí, ha fallat que no comptaven amb que aquesta gent volen unitat i volen la independència, independentment de quins son els llocs de la llista que els "donin", ja que si et donen un lloc, vol dir que tu només ets una peça del joc de la pinça i no un element funcional i necessari per aconseguí la independència. Finalment com queda la cosa...

El partit petit es queda amb l'associació a canvi d'alguna coseta.

El Sr. X pot anar de 3 per Barcelona, ja que darrere de la noia que va de 4 seria un desprestigi per ell, i la 3 de Barcelona sabem que és bona gent i cedirà el lloc al Sr. X.

El partit desitjat son gent amb principis i si convé no aniran a les eleccions, ja que el seu objectiu primari sempre han sigut la territorialitat municipal.

Jo, el que us explico això, doncs treballo i treballaré per la unitat i per aconseguir l'alliberament nacional, peti qui peti.

Espero aclarir-vos alguna cosa, encara que crec que us he embolicat una mica més el cacau mental que portem tots plegats.

També es pot guanyar sense sumar?

Hem permeto la llicència de penjar aquest article del company Armand.

LA PENOSA DIVISIÓ DEL CATALANISME. Armand De Fluvià. 6-09-2010

Així com havia estat, de molt jove, un catòlic, apostòlic i romà, de comunió gairebé diària, ara sóc un ateu convençut, no un d’aquells “ateus” que a l’hora de la mort acaben demanant un confessor. Així com havia estat un monàrquic liberal, ara sóc republicà. Així com abans em creia bisexual, ara sóc un gai militant i compromès. Jo abans em sentia espanyol i cada vegada que escoltava l’himne d’Espanya se’m posava la pell de gallina per l’emoció, i recordo que quan vaig jurar bandera al campament de Los Castillejos, l’any 1952, també l’emoció em va fer plorar. Què m’hauran fet els espanyols perquè ara no em senti espanyol i sigui un fervent independentista? Potser per la meva formació jurídica (sóc llicenciat en Dret) sempre m’ha agradat afinar en els conceptes i les paraules i he volgut veure que diu el Diccionari de la llengua catalana pel que fa a una sèrie de mots que penso que la gent del carrer no té massa clars i per saber on situar-me.

Nacionalista: “Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació”.

Catalanista: “Adepte del catalanisme com a opció política”. Catalanisme: “Moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans”.

Sobiranista: No hi és, però suposo que fa referència a sobirania, que defineix com “Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder” (És una definició que no m’acaba de convèncer).

Autodeterminista: Tampoc hi és, però defineix autodeterminació com a “Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític”.

Autonomista: “Partidari de l’autonomisme” i defineix l’autonomisme com a “Doctrina que defensa els principis autonòmics”, i autonomia com a “Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis”.

Independentista: “Partidari de la independència política” i diu que independència és la “Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc., no sotmesos a l’autoritat d’altres”. Es tracta, doncs, d’una qüestió de matisos i d’aquí que la gent no ho tingui clar.

Jo, tanmateix em podria definir com a un catalanista, nacionalista, autodeterminista, independentista, perquè sóc català, estic convençut que Catalunya és una nació, que té un dret innegable a l’autodeterminació i vull la independència i la sobirania plena de la meva nació.

L’ascens de l’independentisme entre els catalans és un fet inqüestionable a mida que es van convencent que la via espanyola no té sortida. Una conseqüència és l’aparició d’una sèrie d’iniciatives cívicopolítiques amb diversos noms (plataformes, crides, entitats, blocs, associacions, col·lectius, cercles d’estudis, comissions, cases, etc), però, com diu el sociòleg Salvador Cardús, tot això posa en relleu l’atomització i fragmentació interna de l’independentisme català per una “clara i contundent manca de lideratge de CIU i d’ERC envers les seves bases pròpies militants i envers la societat civil del país”. ERC es defineix clarament com a independentista, cosa que no succeeix amb CIU, que juga amb l’ambigüitat i no s’acaba de decidir, potser per por a perdre vots.

En un article recent de Vicenç Relats i una carta de Jaume Garcia i Ruiz a l’Avui, lamento no recordar quin dels dos ho diu, parla de dues estratègies amb les quals estic totalment d’acord: “A) Cal ampliar la base social de l’independentisme i crear des del govern estructures necessàries per al funcionament d’un Estat abans de reclamar la independència, B) Ja ha arribat el moment d’actuar per obtenir un estat propi”. I cal que les dues s’acceptin i es respectin i no es vegin com enemigues o adversàries. Els enemics són d’altres i no s’han de dedicar a atacar-se i destruir-se mútuament”.

Des que el 1714 vam ésser annexionats a la Corona de Castella, por justo derecho de conquista (paraules de Felip V) hi ha hagut independentistes a Catalunya que han volgut recuperar la llibertat com a nació, com a poble, perquè la persecució i la repressió contra la nostra cultura i la nostra llengua ha estat constant i en tots els governs, manés qui manés, fossin de dretes o d’esquerres i per això Espanya (Castella) no ha sabut constituir-se en una autèntica nació i, perquè sempre ens ha vist diferents i, en certa manera també ens ha envejat, encara que no ho reconeixerà mai. Amb Franco les ganes d’independència van créixer i darrerament amb el govern d’Aznar encara més. I és per la sola cosa que en certa manera hem d’estar-li agraïts.

Fa pocs dies, el mateix Salvador Cardús, a La Vanguardia, escrivia que “L’independentisme ha sortit de l’armari fruit de la maduració política i es multiplica. Però no està aglutinat. És una realitat en moviment però que encara no s’ha aglutinat en una expressió institucional forta ni en un lideratge clar.

L’independentisme només té un camí possible: el d’una educada, tenaç i molt intel·ligent radicalitat democràtica”. Crec que té molta raó. Com també la té Ferran Mascarell en un altre article a l’Avui, quan diu que “Més catalans que mai estan considerant un ideal d’independència respecte a Espanya. És un fet: l’ideal d’una Catalunya independent està ampliant la seva presència en les cosmovisions del futur de la societat catalana. Cada cop són més els catalans que donen per impossible una entesa sincera i profitosa amb la societat espanyola. Cada cop són menys els que confien en la possibilitat de pactar un veritable Estat democràtic plurinacional.

La idea d’independència és al carrer com mai no havia estat en temps democràtics. La democràcia no ha suposat el reconeixement de la dimensió plurinacional de l’Estat. El debat social sobre una Catalunya independent es manifesta en un marc de majoritària desconfiança envers els dirigents independentistes de carnet. La gent està fatigada de la manca d’estratègia de la política catalana. Estan escaldats per la immobilitat política dels uns i es manifesten indiferents davant la utopia vàcua dels altres. El debat social sobre la independència és lícit i necessari. És un signe de maduresa democràtica. La societat catalana només té un camí possible: desplegar una dinàmica social que permeti combinar els ideals de cadascú amb una educada, contínua i intel·ligent radicalitat catalanista. Seria magnífic que ningú pretengués monopolitzar el catalanisme. Aquest és el principal signe de maduresa pràctica del catalanisme: ser la base d’una àmplia i plural majoria social capaç de treballar plegada en favor del seu autogovern ple”. També hi estic plenament d’acord. Quan s’adonaran totes aquelles iniciatives cívico-polítiques i els partits nacionalistes, que no aconseguirem res dividits i fent-se la guerra els uns als altres. Si us plau! On és aquell seny català? Ara cal la unió o la unitat d’acció.

Quan siguem independents ja tindran temps de barallar-se en llur afany de poder. És això predicar en el desert?

Si és així no aconseguirem res.

Armand De Fluvià, heraldista.

Baixa de Suma Independència

Golmés, 4 de setembre del 2010-09-03

Benvolguts companys,

M'és molt difícil escriure això que ara us posaré però és la decisió que he pres i espero que respecteu.

Després dels últims fets ocorreguts respecte la nostra "organització" Suma Independència i Reagrupament i sobretot, per la falta de paraula en vers els nostres socis de SÍ -- Coalició per la Independència, demano la baixa de Suma Independència amb tot el que comporta tant de mi cap a l'organització com a l'inversa, ja que soc creditor i m'agradaria recuperar el crèdit fet a l'entitat.

Hem sembla que les formes empleades per fer aquest pacte a dos, saltant-se tots els pactes que hi havia dins Sí -- Coalició per la Independència i sobretot, per les formes internes amb les que es va fer, sense passar per una executiva, a corre-cuita, amb trucades ràpides i missatges de mòbil demostra molt poca cultura democràtica, on una persona pot fer i desfer malgrat que no hi ha hagut cap acord intern, ni es sabien les condicions del pacte.

Al meu parer, per fer aquest pacte, no calia muntat el sarau de Suma Independència, senzillament l'Enric Canela es podia associar a Rcat i s'hagués evitat aquest espectacle de mercadeig que estem vivint durant aquests dies, que fan que cada cop més demostri que la gent que vol la independència, que no els independentistes, vegin els polítics independentistes immadurs i poc preparats per una fita tant important com és el nostre alliberament Nacional.

Tanmateix també us demano que rectifiqueu, quan us arribi la conformitat de que sou una associació o un partit, el domicili ja que actualment figura el domicili social a casa meva i tal com comprendreu no te cap sentit que jo estigui fora i la seu social del partit o associació tingui aquest domicili.

També us demano que feu una reflexió profunda per saber si val la pena mantenir aquest "looby" ja que no te res a veure amb el que varem presentar el 17 de desembre del 2009 al col.legi de periodistes, ni amb els principis d'unitat amb els que ens varem conjurar al presentar els papers per convertir-nos en associació i posteriorment partit polític, que benauradament encara no ens han confirmat cap dels dos casos.

Sense més que dir-vos sobre aquest tema.

Robert Bonet